Les empreses distribuïdores proposen l’associacionisme de les companyies per a consolidar el sector cultural

La Mostra de Teatre d’Alcoi ha acollit aquest dimecres una presentació-debat sobre la distribució d’espectacles a càrrec d’ADVAEM, l’Associació de distribuïdors valencians d’arts escèniques i de música. Una entitat composta per 6 empreses distribuïdores valencianes amb més de 20 anys experiència, 140 companyies de teatre, dansa, música, i circ que representen 300 espectacles.

La sessió ha estat dirigida per: María Ángeles Marchirant i Laura Marón, de a+ Soluciones Culturales; Amadeo Vañó, de Cámara Blanca; María Minaya, de Frescultura; Ana Sala, de IKEBANAH Artes escénicas, Teresa de Juan, de TDJ Producciones i també representants de Pro 21, empresa dirigida per Rafa Jordán, Inma Expósito i Fiona Maxence.

Les representants de les diferents empreses que componen ADVAEM han fet una crida a la unitat, a l’associacionisme i al desenvolupament d’aquesta activitat professional -la de la distribució, que pateix una sèrie de dificultats perfectament localitzades. ADVAEM pensa que la unitat de tots els agents que participen en el procés artístic pot repercutir molt positivament en la millora de les condicions de contractació, planificació, accés a ajudes públiques, entre d’altres.

Les empreses distribuïdores són fimes de serveis especialitzades en gestió cultural, assessorament i acompanyament professional a companyies. Serveis com ara de comunicació cultural, promoció en escoles, servei de producció, foment d’activitats docents, màrqueting, assessorament legal, anàlisi de mercat, viabilitat de projectes, publicitat, estratègies de venda I comunicació, etc.

És per tot això pel que ADVAEM considera prioritari que existisca gran afinitat i compromís entre companyies i distribuïdors.

Dificultats

ADVAEM ha enumerat una sèrie de dificultats i reptes que afronta el sector de la distribució:

-Desconeixement per part de les empreses de les arts escèniques de les tasques pròpies d’aquestes empreses, habitualment una gestió silenciosa.

-El model de negoci està basat en un % de la venda que requereix una planificació prèvia molt important, perquè es cobra quan s’acaba l’espectacle sempre que funcione, però amb un notable risc i inversió de temps ‘voluntari’.

-Poca accessibilitat d’alguns programadors per a negociar amb ells, proposar espectacles, disponibilitat d‘espais, etc.

-Cada vegada és més fàcil establir relacions contractuals amb les companyies que protegisca totes les parts. Però no sempre ha estat així.

-Falta de suport institucional en polítiques i ajudes culturals a les empreses distribuïdores.

-Reducció de pressupostos públics i privats de programació.

-Continues crisi econòmiques, sanitàries i polítiques que generen inestabilitat.

Per a aquests problemes, el sector suggereix possibles solucions que comencen per potenciar l’associacionisme i per treballar de la mà tots els ‘actors’ principals de les Arts escèniques. Però també…

-Establir programes de suport per a empreses distribuïdores:

Per a ajuda de distribució

Per a obertura de mercats internacionals i nacionals

-Programes de formació laboral per a empreses distribuïdores

-Suport a manteniment i desenvolupament d’estructures empresarials de les distribuïdores I la seua activitat

-Feta valdre la distribució en les ajudes públiques a la producció i gira destinades a companyies d’arts escèniques.