Default title

Mr. Natural, valent i compassiu bio-aventurer d’horta i jardí, ama les fruites i verdures, les dona vida, les posa veu: Elles volen ser cuidades i estimades, són éssers vius, són l’esplendor de la belleza del món.
El seu costat fosc, la seua ombra "Yoyo", sorgeix d’allò més profund del seu estómac. És golut i cruel. El seu voraç apetit vol domesticar i esclavitzar la vida, ja que es creu per damunt del món vegetal, al seu parer, un món sense drets. Mr. Natural abraça la seua ombra, allibera les seues virtuts i crea un univers d’amor incondicional per tota mena de vida. Perquè estimar la natura és convertir-se en ella.

Quatre dones i un espai buit. Buit, però minat d’obstacles i fronteres invisibles, d’odis irracionals i prejudicis. Elles van haver de deixar la seua terra d'origen i, ara, el país d’arribada les rebutja. Elles ho transiten buscant el seu lloc. Un lloc on poder viure, on romandre, on arrelar, on poder ser. Un lloc al qual poder denominar “llar”. Només demanen això. I lluitaran per a aconseguir-ho. Aquest espectacle és la seua lluita. La lluita de dones fortes, valentes i, sobretot, resilients. La utilització de les xanques com a element clau per a contar una història s’ha convertit en un element que caracteritza i defineix la companyia Maduixa, obrint un univers de possibilitats per a articular un diàleg entre la dansa, el gest i l’equilibri.

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa en la qual treballen els comunique l’obertura d’un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però, de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixaren estar i intentaren convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere? Fairfly és una comèdia sobre la bombolla de les start-ups i la cultura emprenedora. De què parlem quan parlem de canviar el món? Volem un canvi real o només estem intentant canviar la nostra posició al món?

Un lloc, un poble deshabitat, Ainielle, és possiblement el personatge principal d’aquest espectacle. Un personatge mut, manc i coix, però ni sord, ni cec, ni insensible. Ainielle existeix, és allà, prop de Biescas, al Pirineu aragonès. Però, pot existir un poble si ningú no és testimoni de la seua existència? En qualsevol cas, Ainielle hi era allà, a 1.355 metres d’altitud, era un dels llocs poblats més alts del Pirineu, però està deshabitat des de l’any 1971, quan el seu últim veí va abandonar el poble.

La companyia Pot de Plom proposa una nova experiència, un monòleg de Xavi Castillo titulat Yonquis del dinero, un joc teatral basat en el llibre de Sergi Castillo Prats, Yonquis del dinero: las diez grandes historias de la corrupción valenciana. Es tracta d’un gran fresc històric d’allò que s’ha viscut a València al llarg de 25 anys i un exercici de memòria històrica. Per a nosaltres, treballar amb el llibre encaixa perfectament en la nostra trajectòria com a companyia de teatre. Després d’haver fet un monòleg al voltant de la bíblia, ens trobem ara amb “la bíblia de la corrupció”. Estem molt agraïts a Sergi per deixar-nos jugar amb este material: Marcos Benavent, Zaplana, Fabra, Blasco, Rita, Rus, Ortiz, Cuesta… estan tots!

Entrada per a professionals acreditats. Públic general: Invitacions disponibles a la taquilla del Teatre Calderón Un nou dia de caça en la selva africana. Rugits, crits i reclams omplin l’atmosfera. De sobte, silenci. La selva s’estremeix davant el plor d’un xiquet. Els grans micos, curiosos, s’acosten al xiquet. Kala, que la seua cria acaba de[...]

Entrada per a professionals acreditats. Públic general: Invitacions disponibles a la taquilla del Teatre Calderón Proposta itinerant per a grups reduïts d’espectadors. Sis monòlegs, sis veus femenines d’una mateixa família -mares i filles-, sis fractures, sis abismes, que arranquen en una nit de 1921, per a acabar cronològicament just un segle després, un matí de[...]

Compra Entrades VESÀNIA és el lloc del tot. I del no res. El lloc de la distopia. Un espai en què quatre persones, apartades de la societat per ser considerades malaltes mentals, intenten sobreviure i reflexionen sobre un món que ja no existeix per a elles. La seua vida, en eixe lloc a mitjan camí[...]

En GLUBS quatre eixelebrats mariners apareixen aparentment desorientats terra endins, i tenen com a únic objectiu trobar al més prompte possible un port on embarcar. En aquesta èpica epopeia de l’humor els nostres mariners pescaran taurons, es trobaran amb eixelebrats lloros o lluitaran hilarants batalles, arrossegant els espectadors per una cascada d’absurdes situacions que té com a teló de fons el seductor món de la mar.

AMBULANT és un espectacle de Circ de sala de gran format dirigida pel prestigiós director de circ Adrian Schvarzstein amb un equip artístic d’elit amb alguns dels millors acròbates i malabaristes del panorama actual i que, a més a més, combinarà la música en directe amb una espectacular posada en escena. AMBULANT és un homenatge als últims circs clàssics dels anys 20. Una proposta poètica de circ que versa al voltant de la idea del viatge a cap lloc...

AMBULANT compta amb 10 artistes en escena que duen a terme tècniques tals com: bàscula coreana, mà a mà, verticals, malabars, diàbolo, barra fixa, roda Cyr i clown.

UNA VEZ, UNA CASA, passa en un futur pròxim al nostre país. Es tracta d'un retrobament. Dues dones, dues amigues que es van conèixer en un taller d'escriptura, es retroben a casa d'una d'elles després de molts anys sense veure's. Una casa pairal perduda a la meitat de l’altiplà, envoltada inusualment d'arbres. I també de buit i silenci. Les dones han canviat, el seu país també. Passen la vesprada parlant. Parlen del pas del temps. Parlen dels somnis que tenien. Parlen de la relació que van mantindre. I també parlen de literatura... Es posen al dia en eixa casa, eixa casa pairal custodiada per vint rottweilers.

La Xef Pipa estrena programa de televisió. Avui és el primer dia i ho té tot llest: el plató de gravació a punt, la cuina preparada, el menú dissenyat i a tot l’equip al seu lloc i concentrat per a començar. Tothom està llest menys el seu ajudant, Juliani, que ha desaparegut misteriosament. “Un minut i entrem en directe!” - Avisa una veu des de control. Qui el substituirà? El pobre tècnic de llums, un manetes que sap fer de tot i no sap fer de res, haurà d’ajudar a la xef Pipa a salvar l’estrena de la temporada. Ho aconseguirà?

Adaptació lliure de Hamlet.

Àngel no ha tingut gaire sort a la vida, però això no ha de impedir-li arribar on vulga. Cal sacrificar molt per tenir èxit, un cop ho entens, no és tan difícil. Només pots confiar en tu mateix. La cultura d’internet, la urbana i la japonesa es combinen per dinamitzar la història amb elements com ara el trap i l'aikido.

Braulio i Mari Carmen són una parella normal. Molt normal. Ella treballa de cuinera en el menjador d’una escola, i ell espera un postergat ascens a l’empresa en la qual ha treballat tota la seua vida.

Solen passar els seus 14 dies de vacances, en una antiga caravana, al mateix càmping, any després d'any. Allí han creat una agradable rutina amb els seus veïns d’acampada i aprofiten per a festejar el seu aniversari de noces en gran. Però enguany és diferent, per a congraciar-se amb el seu cap i emular al seu etern contrincant d’ascens, Braulio ha decidit passar les vacances en una platja quasi deserta. A pesar que hi ha un cartell que prohibeix acampar, malgrat la falta de cobertura i aïllament del lloc, i sobretot, a pesar que Mari Carmen odia la mar, la detesta, li provoca marejos i terribles malsons

Kujira, una cria de balena blava, l’animal més gran i fort que ha existit mai a la terra, plora en veure com deteriorem aquest meravellós planeta. Kujira ha emprés un llarg viatge per fer sentir el seu plor i el seu cant entre els humans. Un cant d'alarma contra el canvi climàtic, la contaminació i la sobreexplotació dels recursos del planeta.

Espectacle gratuït a la Plaça Ramón y Cajal Sabies que les balenes canten i també ploren? Kujira, una cria de balena blava, l’animal més gran i fort que ha existit mai a la terra, plora en veure com deteriorem aquest meravellós planeta. Kujira ha emprés un llarg viatge per fer sentir el seu plor i[...]

Espectacle multidisciplinari i intergeneracional, interpretat per dones d’entre 4 i 70 anys. NIMBES tracta de l’herència, del llegat invisible que ens transmetem d’unes a altres. D’abraçar, transformar i deformar la tradició que habita els nostres cossos. Una respiració conjunta que ens impulsa i ens fa més poderoses. Nimbes parla de dones fortes que no tenen un altre remei que ser-ho; de germanes, companyes, amigues, mares, mestres i filles que teixeixen xarxes resistents per a sostenir-se les unes a les altres.

Si en la trama argumental estem davant la història d’una relació socialment impossible entre una proletària i un burgès, l’obra també pot ser llegida com un testimoniatge de la crisi política que el 1868 va portar a la caiguda de la dinastia borbònica i el 1873 a la proclamació de la I República. Tota una època confusa i convulsa en què ressonen molts ecos de l'actualitat. Una gestació i una il·luminació sincronitzades amb els avatars de la protagonista, que, quan està donant a llum el seu fill bastard, sent la veu d'una multitud al carrer que crida: “Visca la República Federal!”.

Si bé l’obra del genial Tàrrega és prou coneguda a nivell popular, hi ha molts detalls de la seua història personal, sobretot de la infantesa i joventut, que romanen ignorats, fins i tot per a la majoria dels amants de les seues composicions. Les aventures de la seua precoç adolescència, dignes de la millor novel·la fantàstica, van determinar que als dèsset anys fora un excel·lent guitarrista i als vint-i-cinc un mestre consagrat.

De què tens por? Del coco, la tempesta, estar sola o que et pillen copiant? Fora pors! BUH!
Vine ací i podràs saltar damunt del llit sense parar! I embrutar les parets i xipollejar al bany fins a bussejar! Mastegar i fer soroll amb un xiclet gegant, i llançar els mocs i pintar amb les mans! Si no és prou amb tot açò, pots escopir, trastejar i molestar!
Benvinguda al món de portar-se fatal!

Tres personatges separats generacionalment, des d’un estatus social diferent, des d’una vida viscuda diferent i amb una relació amb el poder diferent, es troben davant el repte d’aixecar una obra de teatre: Cordèlia. Aquest fet es trenca, a les darreres eleccions, amb la formació del nou govern amb el qual la intolerància hi ha entrat amb ganes de passar comptes a persones que s’havien destacat amb anterioritat en la dinamització cultural, el compromís públic o l’orientació sexual.

Baktana és una finestra sobre la trobada, lluny de ser evident, de dos homes. Uno, malabarista i obsessionat pel seu món d’objectes volants, es comunica manipulant les seues maces. L’altre, acròbata, s’expressa a través del moviment. De malentesos a preguntes, la seua curiositat els porta a una trobada silenciosa de la qual sorgeix el desig d’anar cap a l’altre.

Baktana és una finestra sobre la trobada, lluny de ser evident, de dos homes. Uno, malabarista i obsessionat pel seu món d’objectes volants, es comunica manipulant les seues maces. L’altre, acròbata, s’expressa a través del moviment. De malentesos a preguntes, la seua curiositat els porta a una trobada silenciosa de la qual sorgeix el desig d’anar cap a l’altre.

Quan tot és d’una forma i creus que res pot ser diferent. Quan sents que alguna cosa vol eixir de tu, però no saps com començar. Quan ni tan sols saps què és el que et produeix tanta inquietud. Hi ha una dictadura de color blanc. Però, per accident, un dia emergeix el color. Violent, atrevit, irreverent. Llavors, sents que ja no hi ha pas enrere, que estiraràs del fil per traure això que tens a dins teu. Es diu vocació i tots i totes en tenim una.

Està a punt d’arribar un membre nou a la família de Paco Villalonga, el qual no pensa consentir de cap manera que el seu llegat, en aquest cas el seu cognom, no es perpetue per la capritxosa decisió de la seua consentida i estimada filla Anna, i del seu còmplice i gendre, Pau. A aquesta família li ha arribat l’hora de decidir, de mirar-se cara a cara i revelar com són de consistents els principis de cadascun d’ells; i el més important, saber si tot això té alguna cosa a veure amb la felicitat.

El pas del temps ha sigut sempre un tema transversal en la dramatúrgia de la companyia. En aquest nou treball, Pont Flotant intenta acostar-se a un tema tan delicat, complex, misteriós i ple de tabús com és la mort, per a tractar de reflexionar sobre com gestionem, com reaccionem, com eduquem, com ens preparem... davant d’aquest fet inevitable i irreversible. En definitiva, com vivim sabent que un dia deixarem d’estar vius.

Si eres menut, o ho has sigut alguna vegada, hauràs pogut comprovar que créixer no sempre és fàcil… Al teu cos li passen coses que no entens, et sorgixen preguntes a les quals no trobes resposta, et mires a l’espill i t’agradaria que el teu nas deixara de créixer tan ràpid… T’ha passat, veritat?

Els nostres dos científics repassen conceptes de Redox, l’habitual (i poc coneguda fora d’àmbits científics) reacció de reducció-oxidació. En un moment, perduts entre tanta teoria, decideixen fer ús del suc de llombarda per a convertir-se en Aurora Ribosoma i Armant Neutrí, circocientífics al servei de la divulgació de la ciència per mètodes no convencionals. Nous experiments i noves rutines de circ ensenyant ciència de forma molt original i distesa.

A cavall entre el deliri i l’espiritualitat, aquesta peça ens relata la passió, mort i resurrecció de Vincent Van Gogh, el mal anomenat «Crist de les mines de carbó» que tingué una vida intensa, cristològica, que «somniava que pintava i llavors, pintava somnis» i que ens mostrà, entre d’altres coses, que els fruits d’allò que sembrem no sempre els recollim en vida. Perquè, malgrat tot i, encara que estiguem convençuts del contrari, sempre som i serem rellevants per a algú.

Les creacions en rus i en anglés de Vladimir Nabokov són simètriques com les ales de papallones de la seua col·lecció. Gran mestre del detall, sembla que ha recollit tot allò abandonat per nosaltres com no necessari, tots els pensaments, sensacions i fantasies amagats als racons del cervell i els ha amalgamats en la seua ploma evidenciant l’elementalitat amb la qual l’home sol interpretar aquest fenomen anomenat vida.