Compra entrades

El 1988 es va publicar la novel·la de Julio Llamazares La lluvia amarilla i, després de 17 anys esborrat del mapa, Ainielle es va tornar a escriure en les cartes, aquesta vegada en les cartes dels aficionats a la lectura. Julio Llamazares va situar la trama d’aquesta novel·la en aquest poble, i va posar rostre a un dels drames més sobrecollidors que el territori espanyol ha patit des de la postguerra: el despoblament. Pobles buits, cases en ruïnes, teulades esfondrades, bancals conquerits per les males herbes, vidres trencats, xemeneies apagades… Aquest és el panorama de gran part de l’interior del nostre país. De la mateixa manera que la malesa es menja els murs de pedra de les cases, l’absència d’habitants devora la memòria dels llocs. D’altra banda, apareixen ciutats cada vegada més poblades, menys humanes… ciutats sense memòria. Rescatem primer la memòria d’aquells pobles que estan a punt d’esborrar-se dels mapes.

Un lloc, un poble deshabitat, Ainielle, és possiblement el personatge principal d’aquest espectacle. Un personatge mut, manc i coix, però ni sord, ni cec, ni insensible. Ainielle existeix, és allà, prop de Biescas, al Pirineu aragonès. Però, pot existir un poble si ningú no és testimoni de la seua existència? En qualsevol cas, Ainielle hi era allà, a 1.355 metres d’altitud, era un dels llocs poblats més alts del Pirineu, però està deshabitat des de l’any 1971, quan el seu últim veí va abandonar el poble.

En 1988 se publicó la novela de Julio Llamazares “La Lluvia Amarilla” y tras 17 años borrado del mapa, Ainielle se volvió a escribir en las cartas, esta vez en las cartas de los aficionados a la lectura. Julio Llamazares situó la trama de esta novela en este pueblo, y puso rostro a uno de los dramas más sobrecogedores que el territorio español ha sufrido desde la posguerra, la despoblación. Pueblos vacíos, casas en ruinas, tejados derrumbados, bancales conquistados por la maleza, cristales rotos, chimeneas apagadas… Este es el panorama de gran parte del interior de nuestro país. Igual que la maleza se come los muros de piedra de las casas, la ausencia de habitantes devora la memoria de los lugares. Por otro lado, aparecen ciudades cada vez más pobladas, menos humanas… ciudades sin memoria. Rescatemos primero la memoria de esos pueblos que están a punto de borrarse de los mapas.

Un lugar, un pueblo deshabitado, Ainielle, es, posiblemente, el personaje principal de este espectáculo. Un personaje mudo, manco y cojo, pero ni sordo, ni ciego, ni insensible. Ainielle existe, está ahí, no lejos de Biescas, en el Pirineo aragonés. Pero ¿puede un pueblo existir si nadie es testigo de su existencia?. En cualquier caso Ainielle estaba allí, con 1.355 metros de altitud, era uno de los lugares poblados más altos del Pirineo pero está deshabitado desde el año 1971 en que su último poblador abandonó el pueblo.

Procedència: Aragón
Gènere: Teatre
Durada: 75′
Idioma: Castellano
Públic: Adults
Estrena C. Valenciana

Autor: Jesús Arbués Biec. Direcció: Jesús Arbués Biec. Intérprets: Ricardo Joven i Alicia Montesquiu. Versió i adaptació: Jesús Arbués Biec. Disseny escenografia: Jesús Arbués, David Fernández i Óscar Lasaosa. Construcció escenografia: Carpintería Castellar. Disseny i confecció vestuari: Sara Bonet. Il·luminació: Jesús Arbués. Disseny gràfic: Igloo. Fotografia: Beatriz López. Producció: Monica Macías. Agraïments: a Pedro Rebollo In Memoriam.

Contacte:
Distribución C. Valenciana: a+, Soluciones Culturales. C/Chera, nº 1 pta 29 46017 Valencia.
Mª Ángeles Marchirant. Tel.: 616 53 38 05, A/e: ma.marchirant@a-mas.net. Laura Marín. Tel. 616 27 34 96, A/e: laura.marin@a-mas.net,
Web: www.a-mas.net.
Distribución resto de comunidades: Viridiana Centro de Producción Teatral. Carmen Serrano, Tel. 615 597 7700 /974 245 1188.
A/e: distribución@viridiana.es, Web: www.viridiana.es